Cinc dones i un jove, tornats de tot, tornats de les seves guerres i batalles, finalment tornats a casa, estirats allà, a la casa, ara, esgotats pel viatge i la vida, dormint tranquil·lament o morint, res més, tornats al seu punt de partida per morir-hi. L'havien estat esperant, durant molt de temps ja, durant anys, sempre la mateixa història, i mai van pensar que el tornarien a veure viu. Desesperaven de tenir mai més notícies seves, ni cartes, ni postals, mai, cap senyal que els pogués tranquil·litzar o fer-los deixar definitivament d'esperar. Avui, aconseguiran finalment unes paraules, la vida que somiaven, la veritat? Lluitem una vegada més, per última vegada, per compartir el botí de l'amor, lluitem per una tendresa exclusiva. Ens agradaria saber-ho.

Jean-Luc Lagarce, 1994